Data & Politics

L'Esquerra Independentista del Baix Llobregat: Entre la fidelitat i el desastre

El passat 28 d’abril van dur-se a terme les eleccions a Corts Generals. Entre les diferents formacions que hi van participar, vam poder veure un artefacte polític no identificat (APNI) que va irrompre al llarg de la campanya i que va quedar-se a les portes d’entrar: el Front Republicà.

L'enigma Barcelona

L’auge d’un elevat nombre d’indecisos gira al voltant de dues hipòtesis. La primera de totes és que l’1 d’octubre i la violència desfermada han provocat una mobilització dels electors, mentre que la segona afegeix a aquesta mobilització la crisi d’un o més espais polítics.

Por qué son falsos los tópicos que dividen a culés y pericos

La rivalidad deportiva entre el FC Barcelona y el RCD Espanyol corre paralela, desde casi siempre, al afán de unos y otros de prevalecer en los espacios sociales y políticos de la capital y del país. El tópico describe...

El relevo generacional revienta al electorado

La principal variable que articula Catalunya y ayuda a configurar y reconfigurar su régimen político es la edad. El cambio en el sistema producido por la crisis económica y política ha variado la configuración del escenario político catalán.

Mites demoscòpics francesos

Els comicis celebrats al llarg de 2016 i 2017 han provocat una tirallonga d’articles on s’han construït relats absurds per explicar els consegüents resultats. No ha estat estrany veure com algunes anàlisis postelectorals compraven l’eix urbà-rural a Turquia, les dones salvant Àustria del feixisme o la gent gran impedint el progrés a Espanya. Els periodistes més progressistes del país han comprat el relat que el PCI intentava vendre a Itàlia fa quaranta anys i les eleccions presidencials franceses són una altra oportunitat de veure aquesta pluja de dogmes per comprovar com d’equivocades són totes aquestes afirmacions.

On han d’anar els liberals catalans?

El passat mes de setembre s’han presentat al gran públic dues entitats liberals com són Lliures -de caire unionista i a efectes pràctics una escissió del que queda d’Unió- i Catalans Lliures -més oberta i de caire independentista. De fet, això de presentar-se al gran públic sona a exageració si tenim en compte la tradició liberal del nostre país. Han existit liberals i formacions liberals, més de les que podem imaginar, però el seu suport i el seu impacte ha sigut tradicionalment petit.

Per què Rajoy i els independentistes sempre guanyen?

Hi ha vida més enllà dels eslògans ben parits i de les aparicions matutines als mitjans. Aquests dies s’està demostrant que els partits es divideixen entre les estratègies a llarg termini i les estratègies a curt termini. A llarg termini trobem el Partit Popular, els independentistes catalans i -segons es llevi- el PSOE. A curt termini, sota el doble grau en Dret +ADE i el títol de politòleg, trobem a Podemos i Ciutadans. Dues maneres d’entendre l’arena política, especialment quan els moviments en curt estan massa influenciats per la tàctica i la imatge.

Per què les enquestes han fet el ridícul

Els resultats del 26J han suposat per als enquestadors i analistes el ridícul més absolut. Dels 65 sondejos preelectorals publicats cap s’ha apropat al resultat final. És més, durant els darrers vuit dies de campanya (comptant les famoses enquestes andorranes) es van publicar més de 20 sondejos que tampoc han encertat el resultat. El que ha passat costa de justificar i obliga a què molts politòlegs i sociòlegs s’ho facin mirar.

Refugiats: les gràfiques que expliquen el drama humà

Fa pocs dies TV3 emetia My friend, una obra mestra que donava un punt de vista poc vist del campament d’Idomeni. El documental, més que recomanable, deixava de banda el típic sensacionalisme i feia apropaments en el paper dels voluntaris, el funcionament del camp de refugiats i fins i tot en la diversitat d’orígens. Tot un seguit d’imatges poc vistes per un espectador que va poder veure l’ordre que impera en el desordre d’un camp de refugiats. Considerant que TV3 va fer molt ben fet, en aquest article aprofitaré el hype per mostrar quina és la magnitud dels refugiats i quin és el seu perfil. Per aquest motiu utilitzaré les dades d’Eurostat i de l’Agència d’Immigració de Suècia. Dades simples i punyents, que en la segona font (agència del Ministeri de Justícia de Suècia) ens permetrà entendre el perfil i el drama dels refugiats.

La Catalunya postcatòlica

Sempre s’ha dit que Catalunya té encreuats l’eix nacional i l’eix social. En unes eleccions on destaca l’eix nacional també ho fa de manera indirecta l’eix social, i viceversa. És inevitable: l’un i altre van lligats. Tot i això, hi ha un tercer eix encara més transversal, amb efectes molt més importants vers la societat catalana: el religiós.

Vot dual entre el 27S i el 20D: el cas de JxSí i la CUP amb En Comú Podem

Les eleccions del passat 20 de desembre van posar en dubte la forma que agafaria el vot dual a Catalunya. Aquest, que de manera planera s’exemplifica amb el canvi del vot en base a unes eleccions o unes altres, ha viscut un terratrèmol entre els anys 2011 i 2015. La tradició de votar CiU a les autonòmiques i PSC a les generals ha quedat en part desconfigurada pel viratge de la societat catalana cap a l’esquerra i la gairebé desaparició del PSC-PSOE com a partit de referència de l’electorat catalanista. En Comú Podem ha ocupat el rol central que tenien els socialistes a les eleccions a Corts Generals, aglutinant federalistes, independentistes i sobiranistes. Aquests no han estat els únics canvis: CDC ha quedat desbancada per ERC i la CUP ha trinxat ICV per la banda independentista.

Com el col·legi Rosselló-Pòrcel ha salvat la societat catalana

Quan a principis d’any se’m va proposar una col·laboració mensual des de l’Endavant, vaig prometre’m a mi mateix tractar temes que fossin candents i delicats. Aquesta, certament, va ser una decisió força arriscada si tenim en compte que molta gent rebutja qualsevol canvi en els seus esquemes mentals. En termes generals, però, crec que he aconseguit els objectius que vaig marcar-me.

L’UKIP: els avis que enyoren l’Imperi Britànic

Des de que vaig descobrir l’UKIP de Nigel Farage, l’any 2009, no paro de preguntar-me com un partit d’aquest tipus pot colar-se entre el triplet format pel Partit Conservador, el Liberal-demòcrata, i el Laborista. A més a més, cal afegir-li el fet de trobar-me a gent d’esquerres compartint a Facebook vídeos del líder euroescèptic durant les acampades d’indignats, cosa que va afavorir la meva curiositat vers aquesta formació. Com que aleshores la curiositat ja em movia massa, vaig decidir buscar articles de diaris, blocs, i papers més especialitzats per poder entendre qui pot donar suport a un partit polític com aquest. Així, una vegada vaig entendre d’on venien els seus votants, el meu repte particular va ser el d’explicar-ho de manera amena en un article com aquest. Per fer-ho realitat, m’he nodrit d’informació que ens proporciona la London Datastore i he enfocat l’article en els diferents barris de Londres. Espero que estigueu preparats per una nova bateria de gràfiques.

Hi ha vot ètnic a Catalunya?

Gairebé la meitat dels votants de CiU, ERC i la CUP són fills amb un dels pares o tots dos pares nascuts fora de Catalunya, mentre que en el cas del PP i de C’s ho són en un 90%.

Radiografies electorals

Perfils electorals dels votants dels diferents partits polítics a Catalunya.

Cómo han cambiado los votantes catalanes entre 2007 y 2017

¿Cuál es la Catalunya que votará el próximo 21 de diciembre? ¿Qué diferencias hay entre los catalanes que votarán ahora y los de hace una década? Los hechos de los últimos años y meses son bastante propicios para analizar de dónde venimos y hacia dónde vamos.

CUP y Ciudadanos, los partidos con los votantes más euroescépticos

Los datos proporcionados por la tercera oleada del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) anticipan un país totalmente diferente al que tenemos. Es curioso ver cómo cambia el electorado catalán y ver cuáles son los horizontes que marca este cambio.

Per què Ada Colau es torna sobiranista

La darrera enquesta del GESOP que publica El Periódico de Catalunya és un avís pels comuns. Els resultats han estat per a ells una gerra d’aigua freda en un moment en què els d’Ada Colau esperaven obtenir millors resultats.

Existeix una fractura ideològica entre el camp i la ciutat?

Un dels discursos més repetits sobre la situació política actual és que Catalunya està dividida entre una part rural i conservadora i una d’urbanita i progressista. En aquest article pretenem demostrar que aquesta afirmació és falsa i que tot aquest relat és causat per la incompetència de certs partits a l’hora de desplaçar-se sobre l’eix nacional. Les dades que utilitzarem són les dues onades que el CEO ha fet al llarg d’aquest 2016. Per esvair dubtes he adjuntat a cada gràfica la mitjana ideològica de cada partit analitzat i la mitjana del país.

Colau i la centralitat perduda

Ada Colau i els comuns busquen aquest espai previ a 2010 en una mena de retorn al maragallisme. El gran problema, però, és que s’està convertint en una màquina que puntualment guanya eleccions però que es queda fora de la centralitat política. Ocupar un posicionament que fa una dècada era hegemònic i que ara es troba amb un sostre del 25% només dóna peu a què vagi topant amb els seus vasos comunicants

El vot de frontera: com guanyar un referèndum

Fa un any i mig que l’independentisme repeteix el mantra que cal eixamplar la base. S’ha convertit en una obsessió que sovint produeix discussions absurdes a propòsit, per exemple, del seu full de ruta. La realitat, més enllà de les declaracions, és que la sort de l’independentisme es decideix entre dues bosses de votants: els unionistes de JxSí i els indepes de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP). Com podria guanyar un referèndum l’independentisme i sobre quins eixos hauria de girar la seva campanya electoral? Les dades proporcionades pel Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de Catalunya, en aquest cas de la segona onada del 2016, seran el GPS per a esbrinar-ho.

La Guerra Civil: dogmes i realitats

La setmana passada Francesc-Marc Álvaro publicava un article on esmentava una enquesta del CIS que, sota el títol de “Memorias de la Guerra Civil y el Franquismo”, analitzava l’impacte de la Guerra Civil Espanyola sobre la societat. L’estudi -fet l’any 2008- mostra les conseqüències del franquisme i la debilitat d’alguns dogmes actuals que sovint es reparteixen a esquerra i dreta, convertint-se així en una cosa doblement interessant. És una llàstima que no hi hagi una segona part modernitzada amb partits com Podemos o Ciutadans, doncs aquests ens permetrien veure si 8 anys després de l’enquesta segueixen les mateixes tendències. Fóra interessant veure els canvis en estudis com aquest. Les gràfiques, tot i estar antiquades, parlen per si soles.

ELS LÍMITS DEL VOT DUAL: TRES GRÀFIQUES QUE EXPLIQUEN EL FORAT GENERACIONAL A CATALUNYA

Una de les meves fixacions dels darrers mesos ha estat la gran importància que té el vot dual a Catalunya. Ja sigui per pur interès o per les ganes de discutir, tant a l’abril com al maig he fet articles assenyalant els vasos comunicants entre les formacions independentistes i En Comú Podem. En els meus anàlisis he assenyalat que s’està produint un canvi generacional entre l’electorat independentista i que aquest afectava en la clàssica dualitat del vot donada entre CiU i el PSC. Per acabar de delimitar els límits de tot això he fet el següent: en base a les dades del CEO he elaborat el perfil dels votants de les eleccions autonòmiques en comparació amb el record de vot a les generals. Això ens permet veure quin és el perfil del votant de JxSí i la CUP en comparació amb el d’ECP, ERC, DiLL i els votants duals que van emigrar de les formacions independentistes a ECP el passat 20 de desembre. Fet això (analitzant en base a l’edat, l’autoubicació ideològica i el nivell d’estudis) podem saber on es dóna el forat generacional.

El percentatge que falta

Les eleccions del passat 27 de setembre van suposar l’enterrament d’uns mites i la creació d’uns altres. El posicionament de CSQEP vers la independència es va convertir en la nova excusa de Madrid per paralitzar-ho tot, un nou plantejament que s’entén després d’haver bombardejat amb el mantra de l’abstenció diferencial. No obstant això, és cert que els resultats van deixar dues tasques pendents: la refundació de CDC en un partit (capaç d’obtenir una part del vot provinent d’UDC) de centre-dreta modern i l’absorció d’una part dels votants tradicionals d’ICV cap l’independentisme.

Espanya i la doble cruïlla: PP, PSOE, Podemos, i Ciutadans davant les eleccions generals

Espanya s’enfronta, d’aquí a poc menys de dues setmanes, a uns comicis que semblen trencar l’estructura política actual. Marcats per una crisi econòmica que ha delmat la classe mitjana i una crisi política que ha generat una gran desconfiança vers els partits i les institucions tradicionals, el màrqueting sembla haver-se apoderat d’uns candidats més centrats en l’espectacle que en la segmentació. En paraules més planeres: volen recuperar -desesperadament- tot el crèdit que han perdut sense tenir en compte que la sociologia i les emocions són indestriables.

27S: Per què pot ser un fiasco

Les eleccions del passat mes de maig van deixar dues coses molt clares: el canvi no és propietat de l’independentisme i no tothom el percep de la mateixa manera. A tall d’exemple, ens en adonarem ràpidament si fem un cop d’ull a les corones metropolitanes. L’independentisme no ha fet forat dins de la primera corona (a excepció de Badalona, que té una sociologia pròpia), i ens hem de traslladar a la segona per veure una sèrie de canvis realment bojos. Un exemple d’això serien les ciutats com Cerdanyola i Ripollet, on les candidatures de la CUP han tingut un resultat excel·lent anant de la mà amb les llistes de Podem i Procés Constituent.

El típic article amb moltes gràfiques i poca lletra: anàlisi dels resultats a Barcelona

Les eleccions del passat mes de maig van deixar dues coses molt clares: el canvi no és propietat de l’independentisme i no tothom el percep de la mateixa manera. A tall d’exemple, ens en adonarem ràpidament si fem un cop d’ull a les corones metropolitanes. L’independentisme no ha fet forat dins de la primera corona (a excepció de Badalona, que té una sociologia pròpia), i ens hem de traslladar a la segona per veure una sèrie de canvis realment bojos. Un exemple d’això serien les ciutats com Cerdanyola i Ripollet, on les candidatures de la CUP han tingut un resultat excel·lent anant de la mà amb les llistes de Podem i Procés Constituent.

Petites curiositats sobre el referèndum d’Escòcia

Feia temps volia escriure sobre el referèndum d’autodeterminació que durà a terme el govern escocès dintre de pocs dies. En un principi volia escriure amb comparacions, fent un cop d’ull entre les dades reals i les enquestes, però he modificat una mica les intencions al no haver trobat dades extenses sobre participació electoral en base al gènere. No som perfectes.