Les tres dretes espanyoles

Sergi Cristóbal Jané

La base estructural de la dreta a nivell sociològic és un dels mites més grans que hi ha a Espanya. Això es produeix de manera reiterada des de fa uns anys, ja sigui perquè molts politòlegs apliquen els tòpics italians de forma obsesiva o perquè aquests formen part de les quotes oficials dels partits a les tertúlies i els és igual la realitat. No són poques les vegades que hem escoltat afirmacions com ‘VOX és el partit de la pagesia’, ‘Ciutadans és un partit de centre’ o que ‘els votants del PP no tenen estudis’. En aquest article separarem el gra de la palla en base a les dades del darrer CIS disponible i derrocarem alguns dels mites existents.

Quan creuem l’enquesta en base al tamany del municipi ens adonem que les diferències entre PP, Ciutadans i VOX són més petites del que ens podem imaginar. Destaca entre el votant popular, això sí, un major pes dels municipis menors de 2000 habitats i dels que oscil·len entre 2001 i 10.000 habitants. Però no és una diferència abismal i les tres dretes repeteixen el mateix segment de municipis (el de 10.001 a 50.000 habitants) com la seva font principal de votants. VOX es caracteritza per no tenir la seva font de vots en municipis poc poblats (sols un 3,70% dels seus electors viuen en municipis menors de 2000 habitants), desfent-se així d’un dels mites més estesos que afirmava que el seu votant és principalment “rural”. Els electors de la formació verda viuen en municipis d’entre 10.001 i 50.000 habitants i entre 100.001 i 400.000 habitants.

La valoració de l’estat de l’economia ens mostra poques diferències entre els votants de PP i Ciutadans. Com a molt es podria assenyalar que els electors de la formació taronja ho veuen una mica més positiu, tot i que seria estirar massa les dades. D’aquí és destacable com els votants de VOX valoren de manera dolenta l’estat de l’economia (9,2 punts percentuals de diferència vers el PP i 12,1 punts percentuals vers Ciutadans) o molt dolenta (11,9 punts percentuals de diferència vers el PP i 15,6 punts percentuals de diferència amb Ciutadans). En aquest aspecte es pot concloure que la valoració de la situació econòmica entre els votants del PP i Ciutadans coincideix bastant mentre que el votant de VOX és més crític.

La valoració d’un possible govern alternatiu liderat pel Partit Popular no presenta gaires novetats entre els votants de la formació de Pablo Casado, amb més de dues terceres parts del seu electorat creient que el seu partit governant ho faria millor. Tot i l’escepticisme de VOX i Ciutadans (un 48,30% i un 58,10% creuen que amb un govern de Casado tot seguiria igual)  cal remarcar que un 34,10% dels d’Abascal creu que aniria millor un govern popular. Aquesta gràfica, juntament amb la valoració de l’estat de l’economia, ens demostra que els votants de les tres dretes espanyoles són més plurals del que sembla.

Una de les dades més importants que permet desgranar els límits de la dreta espanyola -i molt especialment de Ciutadans- és el vot alternatiu dels votants de cadascuna de les formacions polítiques. El PP destaca per tenir un 35,50% dels votants que marxarien a Ciutadans, un 22,10% a VOX i 13,90% que no votaria; de VOX marxaria un 38,90% al Partit Popular, un 18,90% que no votaria cap partit i un 15,70% que li marxaria a Ciutadans; els de la formació d’Inés Arrimadas triarien un 37% el PP, un 10,30% el PSOE i un 9,90% que no votaria. Això sí, amb un 9,10% que optaria per VOX. Aquesta enquesta i part de les gràfiques que veurem avui ja presagiaven una debilitat força important de Ciutadans a l’hora d’articular-se com a partit catch all. No es pot abastar una gran massa de votants ubicada, a partir de l’eix esquerra-dreta, sobre el centre perquè porta a la manca de consolidació d’un espai polític.

El problema d’aquesta indefinició es pot veure molt clarament quan mirem el posicionament en l’eix esquerra-dreta dels votants dels tres partits polítics analitzats. A nivell sociològic VOX ocupa a parts iguals el centre-dreta, la dreta i l’extrema dreta. El PP el centre-dreta i Ciutadans es queda amb un 31% indefinit al centre i un 35% al centre dreta. És, en definitiva, un espai que pot marxar a PSOE, PP i VOX segons es vagin tensant les coses. No ocupa res al moment de voler ocupar-ho tot. Per contra, el gir moderat de Pablo Casado o l’articulació de VOX com a dreta dura tenen una resposta en les característiques sociològiques dels seus votants.

Si volem filar més prim en aquesta qüestió cal esmentar les etiquetes ideològiques dels votants: posen en evidència les característiques dels electors de cadascun dels espais polítics analitzats. Un 41,50% dels votants del PP es declaren conservadors, un 14,10% democratacristians i un 12,70% liberals. L’electorat de Ciutadans destaca per ser un 35,5% liberal, un 16,80% progresista i un 11,5% conservador. Finalment els votants de VOX destaquen per tenir un 36,80% de conservadors, un 13,40% liberals i un 10,50% democratacristians. Fins i tot en un cas molt sui generis com és l’espanyol es fa palesa una realitat: rarament un espai de centre liberal aconsegueix elevats percentatges de suport entre l’electorat des del moment en que no es defineix.

Sexe, estudis i altres mites

El sexe no és una variable exageradament marcada entre els votants del PP i Ciutadans. Es fa necessari assenyalar que ambdues formacions són lleugerament més femenines, amb un 53% i 58% de votants que són dones. En el cas de VOX, però, ens trobem que gairebé dues terceres parts del seu electorat (65,10%) són homes.

La variable edat ens permet veure les diferències generacionals entre les tres dretes. Mentre Ciutadans i VOX tenen un electorat amb una distribució gairebé idèntica, en el cas del Partit Popular tot això es trenca. És un partit envellit que es manté principalment pels votants de 66 anys o més (42,30%). A nivell generacional no es pot entendre l’aparició de Ciutadans i VOX sense la crisi que pateix el PP.

Les diferències a nivell d’edat tenen conseqüència directa vers el nivell d’estudis. Si bé entre el PP i VOX hi ha gairebé el mateix pes de votants amb estudis superiors (47,79% i 49,71%), entre els de la formació d’Abascal tenen major pes els votants amb estudis mitjans (41,42%). Això és un fet que es repeteix en tots els partits polítics: les noves generacions aconsegueixen un major nivell d’estudis que els avantpassats gràcies a l’ascensor social.

Les categories laborals cal saber contextualitzar-les. Hem de tenir en compte que aquestes només es centren al voltant del votant que està treballant i exclou a la població no activa. És, doncs, una manera de segmentar una mica més. Quan fem un cop d’ull, al marge de no trobar diferències abismals, posen en evidència que un dels mites difosos sobre VOX no és del tot cert. Si anteriorment hem vist que el seu votant està més format que el de la dreta tradicional, aquí es fa palès que la seva categoria laboral són els comerciants (23,90%) i no pas -com s’ha anat difonent des de l’esquerra-  els pagesos (6,30%). Una xifra molt similar a la de Ciutadans (22,50%) però més gran que la del Partit Popular (15,70%). Tots tres partits, a més, destaquen per nodrir-se principalment de comerciants i tècnics mitjans. Després de veure aquesta gràfica cal plantejar-se el següent: excloent a la població no activa (una bona part jubilats que voten al Partit Popular) ens trobem amb un espai sociològic que a la llarga es farà més volàtil i que té força semblances.

Pel que fa als ingressos cal assenyalar que els votants de VOX es troben en una situació més bona econòmicament que la dels seus competidors. Els d’Abascal destaquen principalment per tenir ingressos d’entre 1201 i 1800€ al mes; Ciutadans sobresurt en un 15,50% entre els que no tenen ingressos i un 13,90% que en té entre 601€ i 900€ al mes; El Partit Popular ho fa en 15,50% a la franja que oscil·la entre els 601€ i els 900€ al mes. Els votants de les dretes espanyoles no semblen especialment elititzats.

Com a darrer apunt cal assenyalar per on s’informen sobre política els partits analitzats. En tots tres casos trobem que tant TVE1, Antena 3 i Tele5 són la referència dels votants de la dreta a Espanya. Val a dir, però, que mentre el votant del partit popular tria TVE1 per informar-se (32,70%) els de Ciutadans i VOX ho fan per Antena 3 (33,90% i 32,50%, respectivament).

Per acabar de definir les característiques dels partits de dretes es fa necessari una taula comparativa on s’assenyalin les principals característiques de cadascuna de les formacions. També hi afegirem una sèrie de dades que per les seves característiques no hem pogut graficar anteriorment -el consum de ràdios i diaris, per no fer-nos pesats. Quedaria de la següent manera:

En aquest article hem pogut veure que la dreta espanyola té tantes diferències com similituds. En el cas del Partit Popular ens trobem amb un votant envellit, més femení que masculí, amb ingressos modestos, catòlic practicant i on destaquen els comerciants i els tècnics mitjans. No sembla, doncs, un electorat gaire escorat cap a l’ultraconservadorisme. Si fem el salt a Ciutadans veurem que és un partit que, tot i ocupar el centre dreta com el PP, té un votant una mica més jove (entre 36 i 50 anys), més aviat feminitzat, de caire liberal i amb més estudis superiors. Part d’aquest perfil es calca en el cas de VOX, però està més distribuït entre el centre-dreta, la dreta i l’extrema dreta, és més masculinitzat i destaca per tenir un 41,42% dels seus votants amb estudis mitjans i major nivell d’ingressos. Totes tres formacions coincideixen en una cosa important: viuen en els mateixos nuclis urbans, treballen del mateix i el seu marc de referència a l’hora d’informar-se sobre política és gairebé idèntic, amb un xic més plural per Ciutadans. Finalment, vistos els resultats electorals, Espanya va en línia amb les tendències europees: un partit de centre-dreta relativament fort, un partit liberal dèbil i una extrema dreta en auge. La crisi política actual ens fa pensar si el Partit Popular podrà ser dominant en aquest escenari o perdrà terreny en benefici de VOX.