La CUP: un votant compacte en l'eix esquerra-dreta

Disquisicions estadístiques

Sergi Cristóbal Jané
30/07/2020

Les enquestes són l’eina perfecta per analitzar la realitat dels partits polítics. Un dels casos més paradigmàtics del nostre país és la CUP. L’any 2012 van aconseguir entrar al Parlament de Catalunya i, tres anys més tard, van donar la campanada aconseguint 10 diputats. No obstant, el rumb erràtic del partit va comportar una patacada el passat 21 de desembre de 2017.

En el present article tractarem de dividir el votant de la CUP a nivell nacional en base a les diferents categories ideològiques i la seva dualitat a les eleccions generals. En conseqüència utilitzarem la segona i tercera onada del CEO de 2019 i la primera de 2020. Un cop analitzats els perfils i les seves diferències conclourem de manera tècnica què és el que hauria de fer la formació anticapitalista. L’objectiu d’aquest article no és veure les fugues del partit sinó veure si hi ha diferències ideològiques entre els votants, un dels mantres que sovint s’ha utilitzat per explicar els resultats tan disfuncionals que tenen.

Per elaborar el nostre estudi hem agafat les tres darreres enquestes del CEO que s’havien publicat i hem dividit l’electorat en quatre segments en base l’eix esquerra-dreta: així hem creat el segment d’extrema esquerra (0-1 en l’autoubicació), el d’esquerra (2-3), centre-esquerra (4) i els Altres (5 al 10). En el darrer cas no ha estat perquè siguin un target concret sinó perquè del 5 al 10 no es troben gairebé votants de la CUP. El que ens mostren les dades del CEO és que estem davant d’un electorat que destaca per ubicar-se a l’esquerra  (46,59%) i a l’extrema esquerra (42,05%). La resta són petits segments que escapen de l’espai que ocupa el partit en l’actualitat i aprofundir més seria torturar les dades.

El sexe ens dóna dades curioses. Per una banda observem com entre els votants d’extrema-esquerra de la CUP destaca per haver-hi una divisió igualitària. En el cas del votant d’esquerra, però, la distribució és un pèl més masculinitzada (58,54% d’homes, un fet freqüent en partits antiestablishment). Finalment criden l’atenció els petits segments de l’electorat: els de centre-esquerra (60%) i els “altres” són un votant més feminitzat (70%) tot i ser més petits.

Una de les variables que pot ser explicativa és l’edat en la distribució dels votants d’extrema esquerra i esquerra de la formació anticapitalista. Aquí veiem com clarament les dues franges d’edat es fan més petites a mesura que anem d’esquerra a dreta. També observem que les franges d’edat de 35 a 49 anys i de 50 a 64 anys –les que decideixen les eleccions en el cens- són les més fortes en el segment d’esquerra.

El principal handicap de la CUP el trobem quan segmentem els diferents perfils i els creuem amb el vot al congrés dels diputats. Aquí hem de tindre en compte que sols hem tingut en compte la primera onada del CEO de 2020, doncs en les dues anteriors no es tenia en compte que la CUP s’havia presentat a les eleccions. Si ens hi fixem bé es veu molt clarament quin és el problema: la dualitat electoral amb ERC. Un 20% dels votants dels cupaires d’esquerres van votar la CUP el 21D i a ERC les passades generals. Això en un segment on són majoritaris els votants de 35 a 49 anys i de 50 a 64. Aquesta situació també es dona en l’altre segment més gran –el d’extrema esquerra) amb un 10,53% dels cupaires votant ERC a les espanyoles.

La mida del municipi dels diferents segments que no hi ha diferències exagerades entre els votants d’extrema esquerra i els votants d’esquerra de la CUP. Tots dos destaquen per viure en municipis d’entre 10.001 i 50.000 habitants. Això sí, trobem que el votant d’esquerra de la CUP té un 9,76% dels votants que viu en municipis d’entre 150.001 i un milió d’habitants i un 23,17% que viu a Barcelona ciutat.

L’estat civil dels diferents segments no sembla que sigui del tot important. És cert que és un partit que destaca per tenir una elevada quantitat de solters, com així mostren les dades. No obstant, no trobem perfils de caire oposat.

El consum de mitjans és una altre de les variables que ens serveix per veure si realment hi ha segments del tot oposats. Les dades ens demostren que no és així. Si bé entre els votants d’esquerra veiem clapes minoritàries que s’informen per La Sexta i Antena 3 (sols d’un 2%), el marc referencial per informar-se és catalanocèntric.

Amb les ràdios es repeteix exactament el mateix patró i novament veiem que les diferències són més aviat petites i els dos principals segments s’informen per RAC1 i Catalunya Ràdio.

La gràfica sobre consum de mitjans hem d’agafar-la amb pinces. Aquesta és la que costa més, doncs cada vegada la gent llegeix menys diaris. De fet, entre els diaris de referència es colen mitjans com Vilaweb, El Diario o El Nacional. Al marge d’això cal destacar que els principals segments amb que hem dividit els votants de la CUP llegeixen l’Ara –amb més pes entre el votant d’esquerres.

La identificació nacional ens mostra que tots els segments no varien gaire. Es pot dir sense cap mena de por que la seva indentificació nacional és més aviat compacta.

L’origen dels avis és una de les variables que tradicionalment explica la identificació nacional dels votants. En el cas que ens ocupa, però, trobem que la distribució és més aviat plural i dividida entre els que no tenen cap avi nascut a Catalunya, els que en tenen dos i els que en tenen quatre.

Finalment hem afegit les identificacions ideològiques dels diferents perfils de votants. Cal tenir en compte que no són les dades més significatives, però a grans trets es veuen poques diferències entre els votants d’extrema esquerra i d’esquerra que voten a la CUP. Amb certa pluralitat pels que s’ubiquen a l’esquerra, però sense trobar diferències grans.

A l’hora de segmentar i analitzar els diferents votants de la CUP trobem que les diferències són més aviat poques i de caire generacional. En aquest punt cal remarcar una dualitat del 20% en els votants de la CUP que formen part del segment d’esquerra que van votar ERC i un 10,53% entre els d’extrema esquerra que ho van fer pel mateix partit les passades eleccions generals. Dit de manera simple: hi ha fugues força grans entre l’electorat de la CUP que es declara d’esquerres (el majoritari) i que a les generals vota ERC. Aquest electorat, a més, destaca per tenir entre 35 i 49 anys i entre 50 i 64 anys (els més importants del cens). Les dades ens mostren que tots dos segments viuen en poblacions d’entre 10.001 i 50.000 habitants però els d’esquerres, que tenen dualitat amb ERC, també destaquen per ser un votant metropolità. Curiosament allà on la CUP va patir una patacada les passades municipals.

Finalment les dades posen en evidència que a nivell sociològic no hi ha diferències molt grans entre els votants de la CUP si els segmentem a partir de l’eix esquerra dreta. No trobem perfils que vagin en direccions oposades –com sovint s’insinua en les discussions internes que divideixen l’Esquerra Independentista. Això ens explica que sigui un partit molt dur i que a la vegada li costa créixer –és un partit nínxol. En paral·lel s’obre una qüestió molt important: es fan necessàries aproximacions quantitatives i  qualitatives per entendre la dualitat que tenen amb ERC –segmentant un perfil nou a partir de les fugues que tenen, les quals són importants i ens diran molt més que segmentar-ho pel posicionament ideològic. Vistos els resultats seria recomanable treballar de manera diferenciada cada perfil que marxa del partit segons la elecció. Es fa necessari profunditzar i veure quin és el votant que a les catalanes del 2015 va triar la CUP –provinent d’altres espais, principalment ERC- i que des del primer moment es feia evident que era vot prestat, com també el votant de Barcelona ciutat que té doble dualitat municipal amb BEC i ERC. Fer tot això permetria lluitar per aquells votants que poden escapar-se i recuperar aquells que alguna vegada van confiar en aquesta formació.